La inmensidad del mar, ha reunido todos los elementos necesarios...troncos moldeados y redondeados, abandonados por su bravura, emiten ahora sonidos huecos...algas marinas que unidas, han creado diferentes formas y tamaños, logrando colores otoñales...un interior vacío de palmera, unido a restos de marfil del Mediterráneo, interpretan una dulce y armoniosa melodía...
Mientras reunía todas las piezas necesarias, he conectado con el mar como una experiencia única....la tramuntana me ha envuelto de un cortante frío, el agua gélida me ha paralizado el movimiento, la húmeda arena me ha dado la mano en la búsqueda, pero a cambio he recibido el gran regalo de su belleza sin límites...
.jpg)
El mar moldea... inmensidad, fuerza, bravura...
És preciós!...gràcies per compartir-lo!
ResponEliminaUna abraçada!
Quina sensació més meravellosa quan els sentits estan captant el que m’ofereix tot el que m’ envolta, llavors m’adono que estic rodejada de regals, de moments únics que em fan sentir viva i unida. Unida a les ones del mar, unida a la tramuntana que em gela la cara, unida als troncs que erosionats pel mar atreuen la meva atenció, es fan lloc entre la resta i acaben a les meves mans sense saber ben bé perquè, i no importa.
ResponEliminaGràcies Elena per ensenyar-me a sentir el que m’envolta, la constant transformació, per combinar textures, sons, colors, formes, contextos, material.... que em transporten a l’essència, a les arrels, i gràcies també per fer-me sentir la lleugeresa de l’aire que em permet fer volar la imaginació i connectar amb la natura, amb la seva bellesa i el seu poder.
Gràcies per compartir aquest trajecte, projecte, procés de recerca i creació, aquesta manera de veure,viure i sentir la vida.
Una abraçada